Recitació d'un poema

El poema que  he triat per recitar és Diem: La Nit! de J.V.Foix.

DÈIEM: LA NIT! ...

Deiem: la Nit!, en una nit oberta

Al rost del Temps, més enllà del morir,

Quan les negres frescors són un florir

D'aigües i veus, i focs, en mar coberta.

Per tu i per mi no hi havia, deserta,

Ni mà, ni llar; ni celler sense vi;

Tots en el Tot, sabíem el camí

Just i reial de la Contrada Oferta.

Junts érem U en la immortal sendera,

L'alè indivís, el vent que venta l'era,

I un mot, el Mot, era el parlar comú.

Serfs de la llum i lliberts per l'espera,

Forts en el fort i assetjats per Ningú,

Ens ombrejava una sola bandera.

J.V. Foix

Un cop acabada la recitació hem tingut que fer una autoavaluació en el que s'ha de tindre en conte:

- L'expressió oral que va molt lligada amb la preparació del poema. En el meu cas tot i tenir interioritzada la poesia no he estat capaç de transmetre-la amb fluidessa i degut els nervis m'he quedat en blanc en les parts que creia que tenia més memoritzades.

- La mirada. Inicialment al públic fins que em perdo en la recitació i perdo la visió del públic.

- Veu. Tremolosa per el nervis.

- Postura. Correcte.

- Gesticul.lació. Nul.la.

- Control dels nervis. Cap mena de control. Abans de sortir a recitar era un sac de nervis i m'ha passat factura alhora alhora de recitar.

- Altres. Creia que em sabia a la perfecció el poema ja que quan el recitava interiorment no se'm oblidava cap part del poema, peró alhora d'exterioritzar-lo no he sapigut controlar els nervis i me quedat en blanc en parts que creia saber-me bé.

En conclusió, per una próxima recitació, si n'hi ha, treballaré millor el control dels nervis, l'expressió no verbal i el parlar davant del públic.